CSIF denuncia el malestar i la preocupació del PDI pels últims resultats
del Sexenni de Transferència.
- La taxa d'èxit de moment és d'un minso
i denigrant 44,08%.
- Ha fallat el procediment, la comunicació i la
transparència.
- No hi ha hagut protocol únic i sí una avaluació de
criteris injusta, especialment en àrees multidisciplinàries.
- On
queda el projecte pilot i els criteris amplis i genèrics? Han prevalgut
més condicionants econòmics?
- Els criteris i instruccions de les
avaluacions haurien de ser públics i coneguts a priori.
El sindicat
ha demanat que:
- en la pròxima reunió del Ple de la *CNEAI del 14 de
maig de 2020 es tingui en compte el caràcter pilot d'aquest sexenni i
siguin flexibilitzats els criteris per a concedir les avaluacions
positives.
- en els recursos que presentin els interessats amb
resolucions negatives es tinguin en compte els mateixos criteris
*flexibilizadores.
Text íntegre presentat per CSIF a la ANECA:
El passat 16 d'abril de 2020 la Directora de ANECA comunicava les
principals xifres derivades del procés d'avaluació del sexenni de
transferència de la convocatòria de 2018.
En resum, venia a
assenyalar que s'havien presentat 16.844 sol·licituds, sent resoltes al
desembre de 2019 1.896 expedients, dels quals 1.201 van tenir resolució
positiva i 695 van tenir resolució negativa, és a dir, un 63,34% i un
36,65%, respectivament. Dels 14.948 expedients pendents, s'han avaluat
10.715 (que són els de la indicada segona tanda), dels quals 6.363 han
obtingut valoració negativa (el 59,39%) i la resta, 4.352, valoració
positiva (el 40,61%). La següent reunió del Ple de la *CNEAI tindrà
lloc, també de manera virtual, dijous que ve 14 de maig. Per a aquesta
data tots els expedients hauran quedat resolts.
Davant aquestes dades
des de CSIF volem manifestar les següents qüestions:
- El
procediment de resolució del sexenni ha estat totalment caòtic i mancat
de qualsevol sensibilitat cap als qui han presentat les sol·licituds,
dilatant en excés les resolucions, de manera que gairebé un any i mig
després encara no està resolta la totalitat de la convocatòria,
sotmetent als interessats a una espera realment inassumible en qualsevol
procediment administratiu que mereixi el qualificatiu de seriós i útil
per a l'administrat.
A més, la comunicació cap als interessats ha
brillat per la seva absència, havent de ser des dels agents socials, i
particularment CSIF, els qui hem hagut d'estar preguntant i queixant-nos
sobre els retards en el procés d'avaluació.
- Les xifres ofertes
no poden ser més descoratjadores per als investigadors del sistema
universitari espanyol, i si ja les de desembre no eren bones situades en
un 63,34% de positius i un 36,65% de negatius, les ofertes el mes
d'abril no poden ser pitjors, encara que igual les que es derivin del 14
de maig de 2020 converteixen en bones si es manté el corrent de les
recentment publicades.
A més, cal tenir en compte que, en aquesta
convocatòria, no s'avaluava un període curt de temps sinó tota la
trajectòria de transferència, des de l'inici de la carrera investigadora
de cada sol·licitant, la qual cosa fa més incomprensible els baixos
percentatges d'avaluacions positives.
En efecte, la tendència s'ha
donat la volta i el percentatge de resolucions negatives és del 59,39% i
les positives del 40,61%, de manera que, si es miren les dades globals
de les 12.611 sol·licituds avaluades, solament 5.558 han estat positives
i 7.052 negatives, amb una taxa d'èxit del 44,08%.
A més, si les
dades es prenen per camps científics, molt pocs superen el 50% de
resultats positius, els millors són els camps d'Enginyeria Informàtica
amb el 52,91% i Enginyeria Electrònica del Sistema amb el 52,59%, mentre
que els més baixos apesaren superen el 30%, Física i Matemàtiques 32,19%
i Ciències Econòmiques 33,65%.
Aquestes xifres parlen per si soles de
la decepció que les mateixes provoquen en el professorat universitari
espanyol que, una vegada més, veu defraudats els seus esforços enfront
d'una convocatòria que tantes expectatives havia aixecat, d'aquí el gran
nombre de sol·licituds presentades, i que podia servir per a posar en
valor l'excel·lència, tant des del punt de vista quantitatiu com
qualitatiu, dels investigadors espanyols. No obstant això, la
conseqüència serà la contrària, més descoratjament i frustracions per a
ells.
- Des de CSIF volem recordar que tant la Resolució de 14 de
novembre de 2018, de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat
Investigadora, per la qual es publiquen els criteris específics aprovats
per a cadascun dels camps d'avaluació (Transferència del Coneixement i
Innovació), com la Resolució de 28 de novembre de 2018, de la Secretaria
d'Estat d'Universitats, Recerca, Desenvolupament i Innovació, per la
qual es fixa el procediment i termini de presentació de sol·licituds
d'avaluació de l'activitat investigadora a la Comissió Nacional
Avaluadora de l'Activitat Investigadora establien aquesta
convocatòria com un Projecte Pilot.
A més, la Resolució de 14 de
novembre de 2018, de la Comissió Nacional Avaluadora de l'Activitat
Investigadora, per la qual es publiquen els criteris específics aprovats
per a cadascun dels camps d'avaluació, en establir aquests criteris ho
va fer de manera àmplia i genèrica.
A l'ésser una experiència pilot,
els assessors externs haurien d'haver tingut la suficient ductilitat i
flexibilitat com per a entendre que, en molts Camps Científics, aquesta
és una matèria que no està prou avaluada com per a prendre consciència
d'uns criteris genèrics, vàlids i admesos per tot el món, perquè l'abast
de quant ha de ser considerat com a transferència de coneixement varia
substancialment d'uns Camps a uns altres.
D'altra banda, l'avaluació
dels criteris de transferències associant-los a l'Àrea de Coneixement
del sol·licitant és, en molts casos (especialment en àrees
multidisciplinàries), injust perquè els mèrits de transferència aportats
han estat valorats de manera diferent atesa l'Àrea.
A més,
en les
resolucions negatives documentades s'aprecia clarament que no se seguia
un protocol únic a l'hora de l'avaluació dels mèrits aportats ja que
s'han donat múltiples casos de coautors d'una mateixa aportació (amb un
mateix índex de participació en ella) han rebut puntuacions que
aconsegueixen fins a diversos punts de diferència en aquesta aportació,
fins i tot pertanyent els coautors a un mateix Àrea de Coneixement i
havent estat avaluats per la mateixa Comissió d'Avaluació.
Per tot
això des de CSIF demanem a la Directora de ANECA:
-
Que en la
pròxima reunió del Ple de la CNEAI del 14 de maig de 2020 es tingui en
compte el caràcter pilot d'aquest sexenni i siguin flexibilitzats els
criteris per a concedir les avaluacions positives.
-
Que en els recursos que
presentin els interessats amb resolucions negatives es tinguin en
compte els mateixos criteris flexibilitzadors.
I tot això
per a donar degut compliment al que es disposa en la pròpia Resolució de
14 de novembre de 2018, de la Comissió Nacional Avaluadora de
l'Activitat Investigadora, per la qual es publiquen els criteris
específics aprovats per a cadascun dels camps d'avaluació en la qual, i
se cita literal, s'assenyala: “La *CNEAI, conscient de la importància
que per al futur del país té la innovació i la transferència a les
empreses o a altres agents socials dels resultats de recerca obtinguts
en les Universitats i en els Organismes Públics de Recerca, ha
considerat reformular, inicialment amb caràcter experimental, el marc
d'avaluació de les activitats de transferència del coneixement i
innovació. Amb aquesta iniciativa, es pretén promoure dinàmiques i
polítiques d'incentius en les universitats i centres de recerca, en el
pla de la transferència, la innovació i la difusió del coneixement cap a
tota mena d'actors socials. Aquesta avaluació es podrà aplicar a totes
les àrees de coneixement, ja que en totes elles es poden dur a terme
accions d'aquest tipus”.
27 d'abril de 2020
|