Fa un any, era extremadament urgent per al Ministeri d'Universitats aprovar "l’Estatut del PDI" com a eina normativa que acabés amb la precarietat del professorat universitari laboral i amb la inacceptable situació dels professors associats. Alguns mesos més tard, el ministre Castells ens va apressar amb la discussió d'un avantprojecte de llei que preveia reformes puntuals de la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).   Després de diverses reunions i la discussió de diversos esborranys d'ambdós textos normatius, en els quals CSIF va mantenir una posició ferma en defensa el sistema universitari públic i del col·lectiu PDI, tot va quedar en foc d'encenalls després del rebuig generalitzat dels actors implicats davant d'uns projectes legislatius que "laboralitzaven” encara més les plantilles docents i no aportaven solucions ni a la precarietat ni a la resta dels problemes endèmics de el sistema universitari.   Ara, després de l'aprovació de la polèmica "Llei Celaá" (Llei Orgànica de Modificació de Llei Orgànica d'Educació), que afecta als ensenyaments preuniversitàries, i amb l'excusa que la reforma de la universitat és una prioritat de Brussel·les, prèvia a que Espanya pugui rebre els fons europeus de recuperació pels efectes de la pandèmia, totes les urgències anteriors s'han esfumat i el Ministeri d'universitats, persistint en la seva política erràtica, ha passat a considerar com a fonamental per a les universitats espanyoles la redacció d'una nova Llei Orgànica de el Sistema Universitari (LOSU). Mentrestant, s'ha difós a través de les xarxes socials i en algunes universitats el document titulat "Nova versió 4 de l’Avantprojecte de Llei del Personal universitari docent i investigador" que, però, no ha estat oficialment posat ni a Taula, ni a disposició de les organitzacions sindicals més representatives.   El temps segueix passant i molts mesos més transcorreran fins a la hipotètica aprovació de la Llei Orgànica de el Sistema Universitari que, pel que sembla, es presentaria a la tardor. Mentrestant, continuaran sense resoldre els problemes de precarietat i inestabilitat del professorat laboral, seguirem sense un Estatut del PDI que defineixi una carrera acadèmica estable i predictible, patirem l'escàs finançament, el manteniment de la taxa de reposició i els obstacles burocràtics de la investigació, no hi haurà millora de nivells i retribucions per al PDI, mantindrem els aspectes nocius de l'RD 14/2012 i no es derogarà el règim disciplinari,  i etc.,  etc.   La intenció del Ministeri d'Universitats és introduir dins de la nova llei els temes laborals referents als col·lectius universitaris i a l'Estatut del PDI barrejats amb la governança, la internacionalització i el model de finançament universitari. Així mateix, es pretén deixar en mans de les comunitats autònomes la creació de noves figures laborals, mentre que s'esquiva la creació d'un fòrum específic d'universitats, on CSIF té un paper rellevant, apostant per la més còmoda i menys compromesa "Taula de diàleg Social Sectorial: Economia del Talent, Especialització i Futur", en la qual participarien membres de govern (Castells, Celaá, Duque) i els anomenats" agents socials"(CCOO, UGT, CEOE, CEPYME).   Des-de CSIF lamentem la contínua improvisació del Ministeri d'Universitats amb la consegüent pèrdua de temps i l'esterilitat de tot el treball realitzat en reunions a les que sempre hem acudit presentant prèviament i per escrit propostes raonables i constructives. Ens congratulem per haver contribuït a frenar iniciatives, entre altres, com el disbarat legislatiu de crear figures de Catedràtic i Professor Titular laborals; però lamentem que, per exemple i com apareixia en l'últim esborrany, no sigui ja una realitat la reserva de places del 15% per a professorat associat amb títol de doctor i segueixin vigents alguns aspectes especialment nocius per al PDI universitari del "Decret Wert". 22 de febrer de 2021