La Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU) ha estat aprovada de manera definitiva al Congrés i entrarà en vigor als 20 dies de la seva imminent publicació al BOE Considerada per la immensa majoria com “una oportunitat perduda”, la LOSU ha estat qualificada negativament per tots els col·lectius universitaris: professors, investigadors, personal d'administració, estudiants, rectors, sindicats, consells socials, etc. Per a CSIF, no resoldrà els problemes de la universitat del segle XXI però, a més, desvertebra el Sistema Universitari Espanyol en haver estat centrada en concessions als socis independentistes del Govern de coalició, resulta d'impossible compliment en no anar acompanyada de finançament i afectarà negativament el funcionament de les universitats ja que generarà incertesa i inestabilitat. Quines són les senyes d’identitat de la LOSU? Realitzada sense negociació i sense consens: sense l'acord de la comunitat universitària, sense el compromís de les comunitats autònomes, sense la ratificació sindical, sense els informes del Consell d'Universitats i del Consell d'Estat. Desregula aspectes importants i es converteix en una llei de mínims. El Ministeri d’Universitats, les CCAA i les universitats hauran d’habilitar un llarg període d’adaptabilitat a través de decrets, normes i reglaments. Plantejada sense compromís de finançament: l'objectiu de l'1% del PIB és una mera declaració d'intencions, no presenta Memòria Econòmica, incrementarà els costos i no recull finançament ni partides pressupostàries concretes per a estabilització o renovació de plantilles de PDI i PAS. Fragmentarà en 17 el Sistema Universitari Espanyol: cada comunitat autònoma presentarà diferents i variades tipologies de professorat, beques, acreditacions, taxes, estatuts, claustres, afavorint les desigualtats i la manca d'equitat i homogeneïtat. No atén les necessitats de la societat: no incrementa la participació de la societat a les universitats, renuncia a superar la manca de transparència i rendició de comptes i disminueix les competències dels Consells Socials. Eludeix la necessària reforma i modernització de la governança: hi ha un presidencialisme excessiu, implica dèficits democràtics i generarà incertesa i crisis institucionals a mitjà termini. Menysprea als investigadors postdoctorals i minusvalora la importància de la investigació que es realitza a les universitats (prop del 80% de la investigació que es realitza a nivell nacional) a què inexplicablement dedica molt pocs articles. Fomenta la politització de les universitats permetent a l'article 45.2 g el posicionament polític i ideològic dels claustres i acabant amb la neutralitat als campus. No hi ha una estratègia real d'internacionalització, no promou l'ocupabilitat ni l'emprenedoria ni el mecenatge. Limita l'autonomia universitària en atorgar a les comunitats autònomes l'aprovació de les relacions de llocs de treball (RLT) de PAS i PDI. 13 de març de 2023